L'educació està evolucionant amb passes de gegant. El ritme és frenètic i la tendència de la integració de les eines digitals a les aules és una praxi ja comuna en les societats més avançades. El sistema educatiu està cada vegada més convençut que els plans d'estudi passen per fer un salt cap al futur i concordar amb el que ja està sent la nova realitat: l'era digital.

En l'article d’avui viatjarem al futur. No literalment, açò està clar. Però sí que veurem com estan evolucionant les aules i com serà el futur d'aquestes. Ens acompanyes?

• Tendències emergents en l'educació
• Tendències educatives a Espanya

Tendències emergents en l'educació

Aquestes són algunes de les principals tendències que s'estan implementant a les aules i que el sistema educatiu creu que és necessari implementar per a afrontar que els més joves estiguin preparats per al demà.

Responsabilitat digital

Un dels criteris més importants és establir un entorn digital responsable i segur a les aules. Els pares i mares volen que els col·legis ajudin els alumnes a mantenir una relació saludable amb la tecnologia i que l’explorin amb total seguretat i confiança.

Actualment s'estima que un de cada tres usuaris que es connecten a la xarxa són persones amb menys de 18 anys. El 39% dels joves als EUA disposa de comptes en xarxes socials. Al Regne Unit aquesta xifra ascendeix al 46%. Els joves neixen i es crien amb una pantalla sota el braç. Aquesta realitat ha impulsat la necessitat de desenvolupar una relació saludable amb la tecnologia i establir uns criteris educacionals per a dirigir correctament la funcionalitat i l'ús d'Internet i la tecnologia. Això ajudaria també als professors a no afrontar incidents relacionats amb la seguretat en els col·legis. Al nostre país, el 60% dels professors afirma que ensenyar competències digitals és una dels avantatges principals de la utilització de la tecnologia a nivell pedagògic.

Habilitats per a la vida i preparació per al mercat laboral

Les metodologies educatives han anat canviant al llarg d'aquests anys. Els exàmens habituals queden ja arrere per a donar pas a una educació més holística i més especialitzada en el desenvolupament de les destreses socials i vocacionals.

L'educació del futur se centrarà en el desenvolupament de les destreses vitals generals. Centrar-se en potenciar les habilitats interpersonals de cada alumne per a treure el màxim potencial. Els nivells més alts d'intel·ligència emocional deslliguen cap un millor lideratge i una major capacitat per a afrontar els reptes i problemes. Cada vegada preocupa menys preparar als alumnes per a obtenir un gran currículum. Ara es busca el desenvolupament de les habilitats emocionals de cadascun. L'empatia, la confiança en un mateix, l'eloqüència i el treball en equip, s'imparteixen igual que s'imparteixen les matemàtiques i l'anglés. L'èxit resideix per aquest camí. El 88% dels joves al Regne Unit afirmen que les destreses vitals són tant o més importants que les qualificacions acadèmiques.

Pensament computacional

Una de les principals tasques que veurem a l'aula del futur és el treball del pensament computacional. La capacitat de solucionar problemes a més de destreses digitals perquè els alumnes estiguin millor preparats.

El futur exigirà destreses digitals, això és una obvietat. La majoria de les ocupacions del futur requerirà de gent capaç de configurar i treballar amb confiança amb sistemes digitals i la tecnologia. Ens estem preparant per a alguna cosa que ni tan sols ara sabem com serà més endavant. Els alumnes han d'estar preparats per als nous reptes tecnològics del futur.

Perquè això sigui possible, els països més desenvolupats estan tractant de desenvolupar eines com la programació i les assignatures STEM. S'ha arribat a la conclusió que aquest tipus d'eines els prepararà per els reptes que esdevindran en un futur pròxim.

A Suècia, la programació és una assignatura troncal, i ara s'ensenya ja en primària. A Alemanya, el 40% dels estudiants universitaris està matriculat en graus STEM. A Brasil, el 85% dels joves entre 16 i 23 anys vol treballar en el sector de la tecnologia.

Aules col·laboratives

Obertura, flexibilitat i col·laboració. Aquests són 3 peces fonamentals i angulars per a fomentar les aules col·laboratives.

Les aules han de ser espais on es potencií la creativitat. El disseny de l'aula afecta al progrés acadèmic de l'alumne. Els col·legis que introdueixen aquests nous sistemes són al cap dels sistemes educatius més innovadors. L'aula, després dels educadors i els pares, són el tercer professor.

Un estudi demostra que donar la benvinguda als alumnes en classe provoca una implicació de l'alumne un 20% major i un comportament disruptiu un 9% més baix. Incorporar elements gràfics, pòsters, i recrear l'aula amb un sentit creatiu, ajuda a fomentar la col·laboració dels alumnes; Suècia és un dels països més innovadors en el disseny de les aules, amb col·legis d'aules sense parets, i espais oberts per a fomentar la relació entre els alumnes i la cooperació.

Pares i tutors connectats

La tecnologia serà el pont per a incrementar la implicació dels pares en l'educació dels seus fills.

Gràcies a les noves eines tecnològiques, els pares i mares poden dedicar més temps a ajudar als seus fills amb els deures. La tecnologia assumeix un paper fonamental a l'hora d'incrementar aquesta implicació i millorar així el rendiment acadèmic dels més petits. Dècades arrere, els pares afirmaven que no eren capaços de deixar el treball per a assistir a reunions escolars, ja que els horaris els suposaven una barrera a l'hora d'implicar-se. Això feia que s’obrís un fragment en el coneixement real dels pares sobre el nivell acadèmic dels fills. Molts creien que el nivell d'aprenentatge del seu fill era òptim quan realment no era així del tot. Actualment, gràcies a l'avanç d'aquestes noves tecnologies, els pares disposen de majors recursos i més temps per a poder estar al costat dels seus fills en el seu progrés acadèmic. Els professors afirmen que un dels grans beneficis de l'ús de la tecnologia és la comunicació més fluida entre pares i alumnes.

Pedagogia Innovadora

En general, els professors dediquen una gran part del seu temps a fer tasques administratives, incloent posar-hi notes i planificar les classes. Un percentatge molt major comparat amb la tasca d'impartir classes. Part d'aquest sector afirma que no disposa d'un bon equilibri entre vida i treball.

Al Regne Unit, el 67% dels professors admet patir estres laboral, mentre que als EUA el 61% d'aquests afirma estar estressat molt sovint. Establir una bretxa entre la vida laboral i la vida social podria ser beneficiós no tan sols per a ells, sinó també per als alumnes. Poder aconseguir-ho passa per una via anomenada tecnologia. Gràcies a les noves eines, el treball administratiu pot reduir-se notòriament. L'educació tecnològica permetria així també la innovació pedagògica i la qualitat de l'educació.

Els col·legis volen que els professors estiguin motivats i que es centrin en el seu desenvolupament professional en lloc que es dediquen temps a tasques administratives. La tecnologia pot accelerar tot això. És un mitjà per a estalviar recursos i poder incrementar el temps per a formar-se i desenvolupar-se professionalment. Al nostre país, el 53% dels professors afirma que la tecnologia permet un millor treball de col·laboració entre professors. A Itàlia, també estan volent adaptar-se aquesta nova metodologia, ja que els professors afirmen dedicar un 20% del seu temps a tasques administratives.

Tendències educatives en Espanya

Espanya sol introduir l'ús de les tecnologies des de l’educació primària, la qual cosa podem entendre que el pla passa per preparar als alumnes per a un futur digital. Segons el Education GPS de l'OCDE, Espanya ha experimentat una afluència superior d'alumnes nous a les aules de primària i secundària a causa de la migració. Això fa que l'ús de la tecnologia sigui un aspecte fonamental de cara a l'optimització dels recursos per a l'ensenyament i l'aprenentatge en els col·legis espanyols.

Espanya sap que la tecnologia millorarà l'educació i sobretot la motivació dels alumnes perquè s'impliquin en les labors escolars. A més, això suposarà també, com hem vist abans, una comunicació més fluida entre pares, alumnes i professors.

• El 66,5% de les institucions espanyoles d'educació preuniversitària empra sistemes digitals interactius a les seues aules.

• El 41% dels professors a Espanya utilitza pissarres interactives en les seues classes, enfront del 33% de la mitjana internacional.

Aquestes són les tendència clau a Espanya:

Responsabilitat digital

Els pares volen que els col·legis ajuden els seus fills a mantenir una relació saludable amb les tecnologies.

Pedagogia innovadora

Els professors agilitzen les tasques administratives per a centrar-se en l'ensenyament

Aprenentatge guiat per l'alumne

Existeix un desig de proporcionar-los als alumnes major control sobre la seua educació.

En l'article d’avui hem vist com és i serà el futur de l'educació a les aules. Com també hem vist quines són les preocupacions actuals tant d’alumnes, professors, pares i mares. La tecnologia i la digitalització està ja formant part de la nova educació a la societat T'imaginaves el futur de l’educació així? Creus que la tecnologia ha de ser fonamental en la nostra educació? Deixa'ns el teu comentari en el nostre bloc.